El 1r de Maig commemorem la lluita que milions d’homes i dones venim mantenint des de fa segles en defensa de la dignitat i els drets de la classe treballadora. Aquest dia recordem la lluita de 1886 a Chicago per la jornada de 8 hores en què van assassinar cinc treballadors anarquistes. Des de llavors han estat moltes les conquestes que hem arrencat a la patronal: reconeixement del dret al treball, a la seguretat i salut laboral, a la negociació col·lectiva, a les condicions de treball dignes… I encara queda molt camí per recórrer però ara aquestes conquestes estan sent destruïdes a un ritme vertiginós sota el pretext d’una crisi que no és responsabilitat de les treballadores, portant els nostres drets socials i laborals a nivells de fa més d’un segle. Així, el capitalisme del segle XXI ha arribat al màxim de desenvolupament i globalització i està incrementant els seus nivells d’explotació de la classe treballadora a nivell mundial, intentant que tornem a les condicions de semi-esclavitud de segles enrere, robant-nos els drets que tant esforç i vides ens han costat.
Els drets socials i laborals que ara mateix estan sota setge són el fruit d’anys de lluita de les classes populars i amb l’excusa de la crisi estan intentat destruir-los. Però a més fan servir la criminalització per intentar eliminar la nostra capacitat d’organització. Els poderosos pretenen que els drets que ens arrabassin avui no els poguem recuperar mai.
És per això que hem de construir, ara més que mai, hem de seguir organitzant-nos. Manifestem-nos i caminem cap una nova vaga general.
A més, la crisis, sistèmica i cíclica que patim fa que el capitalisme es deixi veure com el sistema barbar i caníbal que és i per això en els últims anys s’han multiplicat les mostres de suport i solidaritat així com la voluntat no només d’aturar la onada neoliberal actual sinó a proposar una esmena a la totalitat del sistema.
La situació a la que ens porten no és fruit d’una inevitabilitat ni la única possible sortida a la seva crisi. Quan ens parlen de “consolidació fiscal” o de “tot si val per reduir el dèficit” nosaltres responem que el que s’ha de fer és redistribuir el treball i la riquesa. Quan ens parlen de refundar el capitalisme nosaltres responem que la única opció possible per superar la crisi és destruir i superar el capitalisme.
I sabem com construir les alternatives. Ho demostrem inundant cada àmbit de les nostres vides amb exemples de solidaritat. Demostrant, a més, mentre avancem, que hem perdut la por.
Per això la seva repressió mai podrà fer desaparèixer els desnonaments aturats per les plataformes de d’afectades per la hipoteca, o les victòries dels sindicats combatius. La seva criminalització no trencarà les xarxes de suport creades per les assemblees de barri o la solidaritat de les assemblees d’aturats. Cap detenció farà entrar la por a aquelles que l’han perdut gràcies a la sacsejada de consciències que ha suposat el 15M o de les assemblees populars.
Som les protagonistes de la nova societat i la volem construir amb unes bases de justícia social, llibertat, participació, igualtat, suport mutu i autogestió. Hem de treballar juntes i totes per aconseguir aquests objectius.
Caminem juntes cap a aquesta nova societat però no oblidem ni un moment aquelles companyes que han estat represaliades per l’estat per lluitar per allò que és just. Ara mateix hi ha tres companys presos a quatre camins per lluitar, durant la vaga general, per allò que és just. Dotzenes de companyes estan encausades per el mateix. No estem sent perseguides per cremar contenidors sinó per senyalar l’autèntica violència. Els desnonaments, la pobresa i la gana a la que ens arrosseguen uns pocs poderosos.
Per que la nostra lluita és justa i perquè la seva repressió és política demanem l’absolució de totes les encausades i l’alliberament immediat de les preses.
Recuperem els drets que ens han arrabassat, el dret al treball, a tenir un salari, una pensió i un habitatge digne, uns serveis públics de qualitat i gratuïts per a tota la població. Impedim que uns pocs rics i sense escrúpols ens manipulin i explotin perquè treballem humiliats pel seu benefici.
Visca el primer de maig!
Visca la lluita de la classe treballadora!
Sabadell Lluitant, abril de 2012
