El 3 de maig a Barcelona es reuneix la cúpula directiva del Banc Central europeu. El BCE té

poders, entre altres coses, sobre el tipus d’interès i, en part, sobre quines polítiques apliquen els

estats durant la crisi. Es en aquestes reunions on formalment es decideixen les polítiques que

marquen les nostres vides

Es reuneixen els governadors dels bancs centrals dels països que tenen l’euro com a moneda i sis

alts càrrecs del propi BCE. El seu president, Mario Draghi, ha estat confirmat en el càrrec per els

ministres d’economia de la zona euro.

El currículum dels sis alts càrrecs no deixa en gaire bon lloc la seva pretesa objectivitat o “perfil

tecnocràtic”: la majoria d’ells han sigut directius de grans empreses europees, sobretot en

el sector financer. Com a exemple, el president del BCE va ser entre els anys 2002 a 2005

vicepresident i director general del prou conegut banc Goldman Sachs. A més, entre 1993 i

2001 va ser el president d’un òrgan italià anomenat comitè de privatitzacions. La resta d’alts

càrrecs van ser directius d’empreses com ara Deutsche Telekom, Fortis – un banc francobelga – o

d’empreses d’inversió.

Ens afecta perquè les seves orientacions son les que imposen les retallades en els serveis públics

i les rebaixes en els drets laborals, els que afirmen que som nosaltres els culpables de la crisi per

haver viscut massa bé, els que ens demanen més i més sacrificis per tal de sortir de la crisi quan

del que realment es tracta es d’obtenir més beneficis.

Ens afecta perquè són ells els que donen crèdits als bancs a un 1 % perquè aquests els deixin a

estats com l’espanyol al 5 % i, a més, exigeixin retallades cada vegada més grans.

Ens afecta perquè son ells els que diuen que la reforma laboral deixa un mercat del treball “més

just” i “més flexible” per a tothom, especialment per als joves. I havien demanat al govern

espanyol que creessin contractes amb un salari inferior al salari mínim.

Ens afecta perquè les retallades de drets i serveis públics que hi han hagut a tota Europa les

qualifiquen com a “progressos excel·lents”,

Ens afecta perquè al capdavall som les classes populars les que estan patint les conseqüències

de la crisi i de les polítiques que ells apliquen: atur, precarietat, desnonaments, marginació i, en

general, una vida cada vegada menys digna i més precària.

Els col·lectius que formem part de Sabadell luitant (sbdlluitant.org) creiem que els nostre deure

és protestar per demostrar la nostra oposició frontal a l’actuació del BCE i de la seva direcció, i

emplacem la resta de la ciutadania de Sabadell a fer el mateix.

El 1r de Maig commemorem la lluita que milions d’homes i dones venim mantenint des de fa segles en defensa de la dignitat i els drets de la classe treballadora. Aquest dia recordem la lluita de 1886 a Chicago per la jornada de 8 hores en què van assassinar cinc treballadors anarquistes. Des de llavors han estat moltes les conquestes que hem arrencat a la patronal: reconeixement del dret al treball, a la seguretat i salut laboral, a la negociació col·lectiva, a les condicions de treball dignes… I encara queda molt camí per recórrer però ara aquestes conquestes estan sent destruïdes a un ritme vertiginós sota el pretext d’una crisi que no és responsabilitat de les treballadores, portant els nostres drets socials i laborals a nivells de fa més d’un segle. Així, el capitalisme del segle XXI ha arribat al màxim de desenvolupament i globalització i està incrementant els seus nivells d’explotació de la classe treballadora a nivell mundial, intentant que tornem a les condicions de semi-esclavitud de segles enrere, robant-nos els drets que tant esforç i vides ens han costat.  (more…)