Feu click a la imatge per ampliar

Us convidem a totes a la jornada contra el racisme i el feixisme que un bon grapat de col·lectius organitzen aquest dissabte 14 de desembre a la plaça del pi.

Entre els col·lectius convocants hi ha tot Sabadell Lluitant, sindicats, associacions juvenils, de veïnes i d’immigrants i grups polítics la PAH…

Podeu llegir el l’horari i el manifest a continuació:

Horari
10:00 Xocolatada popular.
11:00 Xerrada/Taula rodona: “l’extrema dreta a les institucions”.
13:00 Actuacions: El Quejío, Xavier Lopez.
14:00 Dinar popular amb menjars del món.
15:00 Xerrada/Taula rodona: “El feixisme als carrers”.
17:00 Activitats infantils i taller de rap antiracista.

Manifest de la jornada contra el racisme i el feixisme:

Davant l’augment i la profusió d’idees i partits feixistes arreu d’Europa i al nostre país, cal més que mai desemmascarar les seves mentides xenòfobes i la seva doctrina d’odi i violència des de l’unitat de la classe treballadora. Cal que siguem conscients, i més en un període de crisi intrínseca capitalista com la que estem vivint, que el que ens duu a la misèria com a treballadores no és la presència de persones migrades, sinó precisament l’explotació i la despossessió per acumulació pròpies del capitalisme.

Immerses com estem en una de les majors ofensives capitalistes de la història, en forma de retallada de drets socials i laborals no hem de buscar els culpables en les nostres companyes de classe més desposseïdes, sinó en un sistema que es basa en el robatori permanent dels més rics sobre els més pobres, socialitzant les pèrdues i privatitzant els beneficis i atorgant al poder financer la capacitat de decidir sobre les nostres vides, esborrant qualsevol vestigi de participació popular i de democràcia.

No podem caure en el parany de partits feixistes com Plataforma per Catalunya que basen el seu discurs en l’odi a l’immigració i en la competència entre els penúltims i els últims de la societat. Totes som víctimes d’un sistema que s’assenta sobre la desigualtat, i ens cal, per tant, combatre’l plegades, natives i estrangeres, per tal d’enderrocar-lo i construïr alternatives que s’ajustin realment a les nostres necessitats, des de l’igualtat i la justícia social. Cal que recuperem i extenguem tots aquells espais d’autoorganització popular que al llarg de la història ens han permès assolir els nostres drets i llibertats com a classe. Cal que combatem els discursos racistes i feixistes des de cada barri, des de cada col·lectiu i associació de veïnes, en cada conversa i acció quotidiana. La memòria de totes les lluitadores antifexistes, assassinades en fosses comunes, camps d’extermini o en atacs recents a mans de neonazis, ens ha d’empènyer a enterrar de nou el feixisme i el nazisme a la tomba de la història.

Feixisme mai més, enlloc, contra ningú.

Ara totes aquestes conquestes estan sent destruïdes a un ritme vertiginós sota el pretext d’una crisi financera que no és responsabilitat de les treballadores. El capitalisme del segle XXI ha arribat al seu màxim desenvolupament i globalització, incrementant l’explotació de la classe treballadora a nivell mundial i retornant a les condicions de semi-esclavitud de segles enrere. Els drets socials i laborals que ara mateix estan sota setge són el fruit d’anys de lluita de les classes populars i amb l’excusa de la crisi estan intentat destruir-los. Les classes dominants fan servir la criminalització i la repressió per intentar eliminar la nostra capacitat d’organització i de resposta. És per això que hem de construir un contrapoder, ara més que mai, hem de seguir instruint-nos, organitzant-nos, manifestant-nos, revelant-nos, defensant-nos i solidaritzar-nos com a classe.

La crisis capitalista és sistèmica i cíclica i esdevé un sistema barbar, injust i caníbal. Per això,s’han multiplicat les mostres de suport i solidaritat, així com la voluntat – no només d’aturar l’onada neoliberal – sinó de proposar una esmena a la totalitat del sistema capitalista.

La situació a la que ens porten no és inevitable, ni la única sortida possible a la seva crisi. Quan ens parlen de “consolidació fiscal” o de “tot si val per reduir el dèficit” nosaltres responem que el que s’ha de fer és redistribuir el treball i la riquesa. Quan ens parlen de refundar el capitalisme, nosaltres responem que la única opció possible per superar la crisi és destruir i superar el capitalisme.

Sabem construir alternatives, ho demostrem dia a dia, inundant cada àmbit de les nostres vides amb solidaritat i cooperació. Demostrant, mentre avancem, que hem perdut la por.

La seva repressió mai podrà fer desaparèixer els desnonaments aturats per les plataformes d’afectades per la hipoteca o les victòries dels sindicats combatius. La seva criminalització no trencarà les xarxes de suport creades per les assemblees de barri o la solidaritat de les assemblees d’aturats. No hi haurà cap mitja de comunicació que eviti que obrim els ulls i veiem la realitat d’un sistema injust que anteposa els interessos econòmics vers el poble. Cap detenció farà entrar la por a aquelles que l’han perdut gràcies a la sacsejada de consciències que ha suposat el 15M o de les assemblees populars. No ens oblidem de les represaliades, doncs ho son per defensar la justícia social, ,per senyalar la violència més agressiva en forma de desigualtat, per senyalar els culpables de la crisis i per demostrar que si podem. Exigim doncs, l’absolució de les encausades i la dimissió dels responsables de la repressió política.

Som les protagonistes de la nova societat i la volem construir totes juntes amb unes bases de justícia social, llibertat, participació, igualtat, suport mutu i autogestió.

Recuperarem els drets que ens han arrabassat, el dret al treball, a tenir un salari, una pensió i un habitatge digne, uns serveis públics de qualitat, universals i gratuïts.

Visca el primer de maig!

Visca la lluita de la classe treballadora!

Nosaltres produïm, nosaltres decidim!

Arran dels fets, tres membres de la PAHC de Sabadell, entre les quals es troba l’advocada de la plataforma, van ser cridades a declarar i imputades del delicte de resistència i desobediència.

Davant d’aquesta situació, que considerem injustificable, desde la comissió antirepressiva de SBDlluitant manifestem:

• El nostre suport a les persones imputades per aquesta acció, així com a la PAHC per la seva lluita diària en contra d’aquest sistema capitalista injust, que posa per davant els interessos de les grans fortunes a les vides de milers de persones que es veuen abocades a la misèria.
  
  
• El cessament immediat de l’Intendent Guillot del seu càrrec i responsabilitats per aquestes actuacions, l’aturada de tots els processos i retirada de sancions administratives contra les militants de la PAHC i que demani públicament disculpes a la PAHC.
  
  
• Que continuarem treballant per la unitat, l’autorganització i la mobilització populars per tal de subvertir la dinàmica d’agressions que -en matèria de drets socials, civils i laborals- està patint la classe treballadora i animem a continuar la lluita per la defensa d’una societat socialment més justa.

Quan viure és un luxe, okupar és un dret!

La lluita és l’únic camí!

De la mateixa manera l’Oriol, a més, ha rebut una altra sanció de les mateixes característiques pel piquet convocat durant la vaga general del 29 de Març a la nostra ciutat, on va ser identificat, amenaçat i agredit pels cossos repressors.

En resposta a aquests fets des de l’assemblea de Sabadell lluitant i els col·lectius que la formem volem fer les següents consideracions.

-Exigim la immediata retirada de les sancions als nostres companys al considerar-les injustes i fruit d’una estratègia de la conselleria d’interior per reprimir les creixents mobilitzacions en resposta a les dures retallades de drets socials, laborals, i nacionals que amb el pretext de la suposada ‘crisi’ capitalista estan imposant a les classes populars des de el govern català i l’estatal.

-Condemnem enèrgicament l’actitud repressiva i antidemocràtica que mostra la conselleria d’Interior i el cos de Mossos d’esquadra davant aquells que, dia rere dia, lluiten per defensar els drets socials de la classe treballadora.

-Volem expressar la nostra més profunda solidaritat amb el Pau i l’Oriol pel seu compromís amb les diverses lluites de Sabadell.

-Encoratgem al conjunt de la militància, i a les classes populars, de la nostra ciutat a participar de les properes convocatòries, tant en solidaritat amb els represaliats com per la defensa dels drets fonamentals, ja que queda palès que només per la via de l’acció, la mobilització al carrer i la confrontació amb els responsables de mantenir aquest sistema injust i repressor, serem capaços de recuperar els nostres drets, la veu i la dignitat.

La repressió no ens tallarà les ales. La lluita continua!

Sabadell, 16 d’Octubre de 2012

El 26 de setembre hi ha convocada una vaga general a Euskal Herria. Des de Sabadell Lluitant, volem donar el nostre més sincer suport i tota la solidaritat a aquesta vaga, que entenem s’havia d’haver fet extensiva a la resta de l’estat, donada la pèssima situació econòmica i social en la que ens trobem.

No ha passat ni tan sols mig any de la darrera vaga general. Aquesta es va fer per protestar contra l’última reforma laboral, que atemptava de manera brutal contra les condicions i els drets dels i les treballadores. Lluny de millorar, la situació ha empitjorat notablement, sempre amb el beneplàcit dels grans sindicats grocs (UGT i CCOO).

L’atur ha continuat augmentant de manera alarmant, afectant de manera especial els i les més joves, i els ERO’s (Expedients de Regulació d’Ocupació) s’han multiplicat escandalosament d’ençà de la darrera reforma laboral, donades les facilitats que es donen en l’acomiadament de treballadores. A la nostra ciutat, la xifra d’aturades el passat mes d’agost s’apropava a les 21.000 persones, és a dir, més d’un 19% de les persones que estan en condicions i voluntat de treballar.

Un exemple d’això ha estat l’arrencada del nou curs escolar amb la destrucció de llocs de treball i una precarització de les condicions de feina del professorat, malgrat que hi ha més alumnes que el curs anterior.

A més a més, a aquest empitjorament de l’atur i les condicions laborals s’hi ha de sumar les constants retallades a l’estat del benestar i a les condicions de vida de les persones, esdevenint cada cop més precàries. Les retallades en salaris, l’eliminació de la paga extra dels i les funcionàries, l’augment dels preus dels medicaments, la introducció de l’euro per recepta, l’augment del cost de les taxes universitàries, i així un llarguíssim etcètera.

Un altre element clau en la pèrdua del nostre poder adquisitiu ha estat l’escandalós augment de l’IVA des de l’1 de setembre. Aquesta pujada afecta directament les classes populars i treballadores i comportarà una reducció dràstica del ja minse consum que poden fer les famílies. Lluny de millorar la situació econòmica, aquest augment comportarà el tancament de petits i mitjans comerços i la destrucció de més llocs de treball.

Des de Sabadell lluitant estem fartes d’aquesta situació i, com hem vingut fent des del primer dia, n’assenyalem els i les culpables. L’estat espanyol i el govern del PP, condicionat pels mercats i la Unió Europea, només es dedica a salvar una banca i un sistema financer culpable de bona part d’aquesta crisi mentre es dediquen a desnonar famílies i a condemnar milers de persones a la misèria.

La patronal espanyola i les grans empreses aprofiten aquesta situació per evadir les seves grans fortunes, i per endurir i eliminar uns drets laborals que la classe treballadora havia guanyat amb sang i molts esforços durant molts anys. I tot això amb la cooperació d’UGT i CCOO, uns sindicats pactistes i que ja fa molts anys que no defenses als i les treballadores.

Tampoc ens podem oblidar del govern d’Artur Mas i CIU que aprofita la situació per retallar, privatitzar i afavorir els seus interessos privats i dels del qui representen, alhora que deixa anar tota la seva fúria repressiva contra aquelles que lluiten, com n’és exemple els més de 120 detinguts i detingudes arran de la darrera vaga general, unes quantes d’elles companyes de Sabadell Lluitant.

Per tots aquests motius volem fer una crida a totes els i les sabadellenques a no quedar-se a casa, a sortir al carrer i a mobilitzar-se davant totes aquestes injustícies.

No és crisi, és capitalisme!

Sols el poble Salva el poble!

La lluita és l’únic camí!

Sabadell Lluitant

Sabadell, 26 de setembre de 2012

Amb el pretext de la crisi la classe treballadora està patint una greu ofensiva que ens encadena a la precarietat i a perdre drets i nivell de vida que ja havíem assolit. Pobres cada cop més pobres, rics cada cop més rics.

Des de l’anticapitalisme no ens plantegem romandre submises ni resignades, ni tan sols expectants. No supliquem, no esperarem a que s’acabin el pastís per a comprovar si ens n’han deixat unes quantes engrunes. Estem fartes i hem pres la humil decisió de reclamar el que ens pertany. Lluitarem per a ser els amos del nostre propi present i futur.

Ens toparem amb les seves lleis i el seu sistema repressor, configurades des de sempre per a vetllar pels seus privilegis. La seva hegemonia s’esfondra a marxes forçades mentre els nostres teixits de solidaritat i de consciència no deixen de créixer.

Ens toparem amb la criminalització, ens trobarem amb que se’ns acusa de violentes. Però que no s’enganyin, el poble comença a veure clarament que la violència és estructural i l’exerceixen els poderosos contra les classes populars.

• Violència és injectar diners als bancs i tolerar desnonaments.
• Violència és rescatar bancs i retallar en educació i sanitat.
• Violència és cadascuna de les mortes en una llista d’espera.
• Violència és convertir la universitat sigui sols per rics.
• Violència és trivialitzar les aules massificades.
• Violència és la precarietat laboral.
• Violència és no saber quin futur t’espera després de tota una vida treballant.

L’evidència d’aquesta violència dóna més força a la nostra lluita. Amb ella tan sols alimenten la nostra ràbia, mentre confirmen les nostres certeses. Poden posar-nos totes les traves que els sembli, que respondrem amb una actitud que mai entendran: la solidaritat. La raó que sabem que tenim i la nostra voluntat de construir entre totes una societat igualitària i justa no té aturador.

Així doncs, en aquest manifest volem deixar clar que la lluita continua. Sens dubte. De la mateixa manera, exigim l’absolució de les nostres companyes, criminalitzades per no subjugar la seva dignitat, reprimides per no resignar-se ni apartar la vista, per exercir la solidaritat i lluitar per elles mateixes i per totes nosaltres.

Si ens toquen a una, ens toquen a totes. Absolució de les vaguistes del 29m a Sabadell!!

Grup de suport a les vaguistes del 29M

Entenent que ens trobem immersos en una brutal ofensiva de la dreta i el capital contra els nostres drets socials i laborals, celebrem l’incipient però cada cop més massiva resposta ciutadana a aquestes agressions, que no és fruit de l’atzar sinó del treball unitari i solidari de milers de persones que ens creiem el deure de plantar cara. A Sabadell la vaga va ser un èxit rotund i va aplegar també a aquells sectors -precaris, aturats, estudiants…- que no podent fer vaga van optar per mètodes de lluita alternatius. La massiva manifestació del migdia, alternativa a la convocada pels sindicats UGT i CCOO, ens omple d’orgull i ens demostra que estem en la línia adequada: ni les retallades socials ni la present Reforma Laboral no es negocien, es confronten al carrer.

Els governs espanyol i autonòmic, lluny de rectificar per la forta oposició a les seves polítiques del “no hi ha alternativa”, ha intensificat de bracet dels mitjans de comunicació del règim una criminalització de totes les mobilitzacions, campanya que està utilitzant com a cortina de fum per amagar el conflicte profund que està portant cada vegada a més gent enrabiada a sortir el carrer. Potser pensen que aquesta estratègia, que els ha portat -a mitjans i classe política- a parlar més del Codi Penal i del seu enduriment -així com del plantejament de severes retallades de drets civils tan elementals com el dret a reunió- que de la Reforma Laboral està sent un èxit. Nosaltres, els que érem al carrer per la Vaga General, sabem que cada cop se’ls creu menys gent. Tampoc la crua i directa repressió policial, que a Sabadell va deixar desenes de persones ferides i identificades i 6 detingudes i imputades del Piquet Unitari de primera hora del matí de la nostra coordinadora, farà que recuperem una por que fa temps vam abandonar als que no tenen dignitat.

Hi ha alternatives. A la seva “consolidació fiscal”, al seu “tot s’hi val per reduir el dèficit”, a la seva privatització dels beneficis i socialització de les pèrdues, aquesta darrera especialment sagnant i repugnant en el rescat constant i milionari dels banquers, que han rebut l’equivalent al valor 230 milions de contenidors d’escombraries. Hi ha alternatives, que passen essencialment per una redistribució del treball i la riquesa en el si de l’única alternativa real per superar la crisi capitalista: superar i destruir el capitalisme. Cal trencar amb l’estratègia de la por i la repressió amb la que volen gestionar el malestar social creixent. I no només amb paraules i arguments -que ens sobren- sinó més organització, més lluita i més mobilitzacions.

A Sabadell, i arreu del país, els i les que creiem que cal sortir del cul de sac que és el capitalisme ens estem organitzant cada cop més i millor. ‘Sabadell lluitant’ és una incipient agrupació de col·lectius de l’esquerra anticapitalista local que, mentre es pensa a sí mateixa i intenta organitzar-se de la forma més harmònica i efectiva, està coordinant i impulsant diverses mobilitzacions unitàries que es complementen amb la feina diària i constant de cadascun de la dotzena de col·lectius que la integren.

Finalment, exigim l’absolució dels vaguistes encausats, tant de Sabadell com d’arreu del país, i la posada en llibertat dels companys presos.

Poble que fa vaga mai no mor!

No és crisi, se’n diu capitalisme!

Sabadell Lluitant, abril de 2012

Què passa el 3 de maig a Barcelona?

Qui són els que es reuneixen?

Perquè ens afecta?

Què hem de fer?