El 1r de Maig commemorem la lluita en defensa de la dignitat i els drets de la classe treballadora, tot homenatjant els vuit treballadors anarquistes assassinats durant la lluita de 1886 a Chicago per la jornada de 8 hores. Des de llavors, han estat moltes les conquestes que hem arrencat a la patronal: reconeixement del dret al treball, la seguretat i salut laboral, a negociació col·lectiva, la indemnització per acomiadament, el dret a baixes mèdiques…
Ara totes aquestes conquestes estan sent destruïdes a un ritme vertiginós sota el pretext d’una crisi financera que no és responsabilitat de les treballadores. El capitalisme del segle XXI ha arribat al seu màxim desenvolupament i globalització, incrementant l’explotació de la classe treballadora a nivell mundial i retornant a les condicions de semi-esclavitud de segles enrere. Els drets socials i laborals que ara mateix estan sota setge són el fruit d’anys de lluita de les classes populars i amb l’excusa de la crisi estan intentat destruir-los. Les classes dominants fan servir la criminalització i la repressió per intentar eliminar la nostra capacitat d’organització i de resposta. És per això que hem de construir un contrapoder, ara més que mai, hem de seguir instruint-nos, organitzant-nos, manifestant-nos, revelant-nos, defensant-nos i solidaritzar-nos com a classe.
La crisis capitalista és sistèmica i cíclica i esdevé un sistema barbar, injust i caníbal. Per això,s’han multiplicat les mostres de suport i solidaritat, així com la voluntat – no només d’aturar l’onada neoliberal – sinó de proposar una esmena a la totalitat del sistema capitalista.
La situació a la que ens porten no és inevitable, ni la única sortida possible a la seva crisi. Quan ens parlen de “consolidació fiscal” o de “tot si val per reduir el dèficit” nosaltres responem que el que s’ha de fer és redistribuir el treball i la riquesa. Quan ens parlen de refundar el capitalisme, nosaltres responem que la única opció possible per superar la crisi és destruir i superar el capitalisme.
Sabem construir alternatives, ho demostrem dia a dia, inundant cada àmbit de les nostres vides amb solidaritat i cooperació. Demostrant, mentre avancem, que hem perdut la por.
La seva repressió mai podrà fer desaparèixer els desnonaments aturats per les plataformes d’afectades per la hipoteca o les victòries dels sindicats combatius. La seva criminalització no trencarà les xarxes de suport creades per les assemblees de barri o la solidaritat de les assemblees d’aturats. No hi haurà cap mitja de comunicació que eviti que obrim els ulls i veiem la realitat d’un sistema injust que anteposa els interessos econòmics vers el poble. Cap detenció farà entrar la por a aquelles que l’han perdut gràcies a la sacsejada de consciències que ha suposat el 15M o de les assemblees populars. No ens oblidem de les represaliades, doncs ho son per defensar la justícia social, ,per senyalar la violència més agressiva en forma de desigualtat, per senyalar els culpables de la crisis i per demostrar que si podem. Exigim doncs, l’absolució de les encausades i la dimissió dels responsables de la repressió política.
Som les protagonistes de la nova societat i la volem construir totes juntes amb unes bases de justícia social, llibertat, participació, igualtat, suport mutu i autogestió.
Recuperarem els drets que ens han arrabassat, el dret al treball, a tenir un salari, una pensió i un habitatge digne, uns serveis públics de qualitat, universals i gratuïts.
Visca el primer de maig!
Visca la lluita de la classe treballadora!
Nosaltres produïm, nosaltres decidim!